Home

B1_gcfcIAAAtIuh

Autor: Borroka garaia da!

Cuando la dirección de CiU se saltó el pacto alcanzado con los partidos soberanistas catalanes y la sociedad organizada  transformando lo que estaba previsto ser como referéndum vinculante en “proceso de participación” simbólico de cara al 9N sentí una profunda rabia. Seguramente no solo unida a este caso concreto, sino a todas y cada una de las puñaladas por la espalda que la burguesía con disfraz popular es capaz de hacer (alguien debería echar un vistazo a la espalda de David Fernández por si acaso). Pues realmente tengo la profunda convicción de que ninguna imposición de ningún estado es suficiente contra una voluntad popular claramente determinada a hacerse valer y que el precio pagado por la juventud y la clase trabajadora en persecución, sangre y represión no es equiparable a las molestias legales que puedan sufrir dignatarios que en su vida han sido puestos contra la pared por la policía.

Entendía que el significado de la nueva caracterización que se había dado al 9N era un elemento destensionador de alto grado, colocar a una masa popular en vez de frente a un momento decisivo en algo no decisivo y eso tiene un alto precio. Es intentar robar a la historia. Es algo que en Euskal Herria creo que lo conocemos bien. No es lo mismo dirigirse hacia algo decisivo que hacia algo transitorio no vinculante.

La votación de ayer tuvo muchas cosas en contra. Todo el aparato fascista de un estado desde lo mediático pasando por la amenaza directa judicial y militar junto a los tarados neonazis, una izquierda española tanto “la revolucionaria” como la que no (salvo contadísimas excepciones que están vetadas de los medios), callada o malmetiendo contra la libre decisión catalana, sintiéndose todas ellas apéndice de ese estado criminal y una infraestructura precaria y miserable debido a todos esos factores y a los impedimentos directos del estado. Cabe destacar la insultante y mafiosa hipocresía españolista a la inteligencia de poner en duda las garantías y los medios de la jornada de ayer cuando han sido ellos mismos los que han intentado con mil perrerías de que sea así. Te meten un puñetazo en el ojo y aun se quejan de que no puedas ver bien. De asco.

La votación de ayer ha sido la más limpia por parte catalana de toda su historia. Pues ha sido convocada y llevada a cabo por ellos y ellas mismas, no por fuerzas imperialistas externas españolas.

Mirando a los números con frialdad, la conjunción de factores explicados desde el principio de este artículo ha dado como resultado una participación del 36% de la población llamada a votar. La mayoría de ellos y ellas optando por el estado independiente, conformando un 29% independentista del total.

Censo 6.224.140
Votos emitidos 2.236.806

Estado independiente (si-si) 1.806.336
Estado (dependiente/federal) (sí-no) 225.659
No 101.601

Que 2 millones de personas frente a la adversidad y al intento de descafeinar la jornada hayan salido a la calle a ejercer un voto de una pregunta prohibida que no entra en la legalidad española tiene mucho mérito para ellas. Y realmente muchas de las imágenes que nos dejó el día de ayer emocionan y elevan el alma a todo amante de la libertad. Siendo el significado popular del 9N un impulso también para el resto de pueblos que luchan por ella como el nuestro.No queda estar mas que agradecidos por ello.

Sin embargo y volviendo a la frialdad, la votación de ayer en los números existentes dejaba atrás el estatuto de autonomía catalán, pero no daba para quorum ni para proclamar la independencia. Y probablemente han sido los factores explicados junto a algunos otros convenientemente ocultados por el ilusionismo político los que tengan relación con ello. Esto hace que volvamos al principio del artículo.

El escenario post-9N resulta complicado. Y creo que como mínimo, previsto por las acciones no aparentes de ciertas élites que van desde la burguesía catalana a la española. Como escribía en un comentario un lector catalán, ahora Mas (ya lo adelantaba ayer con postureos y declaraciones de laboratorio) se ve a sí mismo reforzado intentando capitalizar y personalizar el resultado conveniente y calculadamente no decisorio para negociar con Madrid además de extender su gobierno. Y el peligro de dilatar el proceso para cruzar las puertas que se abrirán (también calculadamente para atar, bien atada, la segunda parte de la reforma franquista) hacia un nuevo pacto de contención estará ahí, como bien advierte la CUP, remarcando que CiU no es un agente válido para ejecutar la independencia.

Se abre un período, probablemente largo, que va a necesitar de mucha de la energía popular demostrada ayer para crear las condiciones de encararse hacia un momento decisorio y puede coincidir en el tiempo con el propio proceso de encararse a lo mismo en Euskal Herria si el pueblo trabajador vasco tiene las miras altas y recupera la confianza perdida en sí mismo desdeñando la dependencia hacia factores del ilusionismo político que no le acercarán a la libertad sino que enquistarán el estancamiento actual del proceso de liberación nacional y social.

4 thoughts on “9N: Rabia, asco, emoción, agradecimiento y frialdad

  1. Música, mestre: Alegria! Al final, Rajoy ens ha deixat votar. Eren moltíssims els que deien que podia passar una desgràcia. Moltes veus reputades afirmaven que hi hauria policies, guàrdies civils, mossos i fins i tot tancs retirant les urnes. Res de res. Tot retòrica estafadora de la gent que vol fer-nos creure que Mas està fent la independència. Gent que hi viu d’aquesta història d’escalfar passions. Processistes professionals.

    Com es diu sempre quan es vota, “la jornada s’ha produït amb total normalitat i sense incidents importants”. Cívica i festiva. Rajoy i Mas no es podien permetre que passés una desgràcia avui i menys encara que ERC sortís beneficiada electoralment d’aquesta situació més que gestionable. Per això han pactat passar aquest 9N amb els mínims problemes possibles. El fet més enllà de l’excés de gesticulacions: Mas ha aigualit la consulta tant com ha estat possible i Rajoy l’ha tolerat. Punt d’equilibri. Recordeu les apel·lacions del President a que fos així? “Tolerada” va ser el mot emprat pel President durant mesos. Rajoy ho ha recorregut tot com a gest cap a la seva parròquia més escandalosa i a més així anava frenant el discurs de C’s.

    Mas també ens va parlar del “win-win”, un missatge per a Madrid: podem guanyar els dos. I així ha estat, Rajoy pot dir que ha defensat la legalitat fins al final i Mas que ha complert la seva promesa electoral. Ha salvat la cara. Mas ha acatat el TC en tot allò clau i essencial malgrat els més governamentals ens el venen com un heroi. I és que lluny dels desitjos de cadascú en l’afer, un dels factors que més marca a l’hora d’analitzar la realitat que ens envolta és el governamentalisme o l’antigovernamentalisme com a actituds polítiques. D’aquí que coincideixi en molts diagnòstics amb la bona gent de Solidaritat Catalana per la Independència.

    Res més governamental que TV3 venent-nos l’enorme enfrontament entre Madrid i Palau i l’astúcia del President. Quan el trànsit a la independència fins ara inconcret sigui factual, em creuré TV3 i els enfrontaments que m’intenta vendre. Vergonya de TV que és la principal església de la Verge del Procés, no del periodisme a casa nostra. Una TV així de corrupte, no pot destapar corrupcions, ni de tipus penal ni martingales de tipus retòric i polític.

    Quan Mas va retirar la consulta inicial, la decretada emparada en la llei de consultes, vaig tenir força clar que havien pactat. Després, conforme el Gobierno feia el recurs, vaig començar a dubtar. I vam tenir l’article de Salvador Sostres dient que Mas podia estar trencant l’acord. Però quan Mercè Conesa (CDC) ens deia “no hi ha diferència entre si lidera el Govern o el Pacte Nacional” i Rafael Catalá donava la mateixa pista de delegar en els voluntaris vaig tornar a tenir clar que hi havia un acord entre Generalitat i Gobierno per passar el 9N. I així ha estat, l’endemà, Rigol després de la reunió del Pacte posava l’accent en delegar “l’execució” en els voluntaris, la Generalitat s’apartava quan ja podia fer-ho, estava tot organitzat. Mas deia que el Govern “liderava”, però l’execució era de la societat civil.

    Ahir El Periódico publicava que efectivament hi ha hagut negociacions a través de Rigol, Arriola i Serrano, lampistes crònics de la política. El resultat és que l’èxit del “procés participatiu” ajuda a salvar la carrera de Mas, ERC es veu més pressionada que mai per acceptar una llista única -serà linxada si no l’accepta- i el processista prototip a la fi ha complert un somni: una manifestació ben comptabilitzada. El processista prototip vol conjunturalment la independència. I la vol regalada i en ordre.

    Ara, la carta anunciada i “diàleg, diàleg” ens repetiran. No veig per què Mas hauria de convocar eleccions si ha complert el pacte de Govern i el tema pressupostos no genera tanta pressió com es diu, ja n’hem tingut de prorrogats, són literatura de ficció fa anys i també hi ha aritmètiques possibles al Parlament.

    Tots contents, menys els indepes de veritat i l’unionisme més alarmista. Els primers tenen raons i tota la meva simpatia. Ben poc o gens hem parlat de com es fa la independència durant l’últim mes. Els segons no s’assabenten de res o són venedors de diaris.

    Per un moment us vaig entendre. Amb la meva papereta a la mà -a favor de la minarquia- vaig poder sentir l’eufòria que ficant-la estava decidint. És agradable, ho haig de confessar. Era pura il·lusió i la vivència d’una gran mentida. Una de tantes maneres de masturbar-se. I masturbar-se en grup té el seu punt.

    I ara on som? Doncs som on el catalanisme sap estar millor, en el terreny sense límits, graduable a preferència del consumidor. Sense terminis. Ja no hi ha data límit per exigir un resultat factual als gestors de la cosa. Ja l’hem passada. Rajoy ha passat el 9N. I Mas ha superat el 9N. Som i serem a terreny convergent.

    http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/rajoy-ens-ha-deixat-votar-89814.html

  2. Pingback-a: 9N: Rabia, asco, emoción, agradecimiento y frialdad - linea36.com-Contrainformación y música en red

  3. KATALUNIAKO KONTSULTA

    Eusko ekintza

    Atzo Printzipat-eko Herri Katalana deitua zegoen kontsulta batera independentziari buruzko bere iritzia emateko. Eusko Abertzale Ekintzatik zoriondu nahi ditugu katalanak atzo, berriro ere, beraien heldutasun politiko eta demokratikoaren froga garbia eman zutelako.

    Oso baldintza zailetan eta Estatu Espainiarraren mehatxupean egindako ariketa demokratikoa izan da atzokoa. Euskaldunok badakigu zerbait horretaz. Urtetan, ezker abertzaleko alderdien ilegalizazioekin, baldintza demokratikorik gabeko hauteskundeak bizi izan ditugu. Konstituzionalisten putxerazoak etengabeak izan dira herritarron nahia eta eskubideen aurka. Horregatik Konstituzionalista espainiarrek (PP-PSOE) atzoko kontsultaren gardentasuna ezbaian jartzen dutenean, beraien hipokresia eta izaera demokratiko kaskarra besterik ez dute agerian uzten, berriro ere.

    Baldintzak kontutan hartuz, atzoko boto-emaileen parte hartzea itzela izan da, eta Independentziari baietza sendoa eman diote. Azpimarratu nahi dugu atzokoa katalan gizarteak burututako desobedientzia masiboaren ekintza bat izan zela, Herri baten aurkako inposaketaren aurreko desobedientzia.
    Gaurtik aurrera katalanek beste mugarri bat daukate bidean beraien askatasun nazionalen konkistan. Euskaldunok asko ditugu jada ere, baina garaia da independentziaren bidean urrats sendoak eta erabakigarriak emateko. Garbi dago, Katalunian bezala, urrats horiek desobedientzia zibil demokratiko eta baketsuaren bidetik etorriko direla. Atzo ere garbi geratu zen Espainiako Erresumarekiko akordioa, Quebecen edo Eskozian kasu, ezinezkoa dela. Espainiako Erresumak inoiz ez digu emango autodeterminazio eskubidea, gure kabuz erabili beharko dugu. Beste aldetik Euskal Herrian, Katalunian izan den bezala, gizartea eta herri mugimenduak jarri behar dira alderdien aurretik independentzia lortzeko auzolan nazionalean. Alderdikerien gainetik soilik lortu daiteke independentziaren bidean urratsak ematea, eta horretarako “Lehen aberria eta gero alderdia” jartzeko prest dauden herritarrak behar ditugu prozesu honen gidaritzan.

    Euskal Herria, 2014ko azaroaren 10ean.

UTZI ERANTZUN BAT - DEJA UN RESPUESTA

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Aldatu )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Aldatu )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Aldatu )

Connecting to %s