Home

endavant

Borroka garaia da! webgunerako kolaborazioa, egilea: Gabi Basañez, Askapenako kide eta auziperatua.

Mas ez apoiatzeko CUPen erabakiari buruz Euskal Herrian irakurri ditudan idatzi gehienetan injerentzi interesatua somatu izan dut. Prozesu independentista hondoratu dutela, bere buruaren beste egin dutela, izquierdismoz jokatu dutela, ez direla altuara egon…..

Ez dut batere konpartitzen eritzi horiek, eta gutxiengoan nagoela jakin arren, iruditzen zait batetik mass mediek geroz eta inpaktu gehiago dutela EHn “sortzen” den eritzian, eta bestetik EHn jan ditugun errotarriek pisu handia egiten dutela gure hitzetan.

Gainera uste dut erabaki zail, beharrezko zein interesgarria dela sozialismoa eta independentzia defendatzen dugunontzat.

LEHEN IRAKASPENA: GURE ATZERAPAUSUEN BETAURREKOEKIN BESTEAK IKUSTEA EGOERA DESITXURATZEA DA

Izan ere Ezker Abertzalekook giltza izan genuenean, bertoko burgesiaren orduko ordezkarririk gorena,Ibarretxe , inbestitu genuen eta Madrilera bialtzea erabaki genuen, bere lidergoa indartuz.. Mila bider erreferenduma egingo zuela hitz eman zuen arren, Ibarretxek ez zuen egin inolako erreferendumik ez legal, ez ilegalik. Dena engaino handi bat izan zen, porrot itzela. Mugimendu horiek Ezker Abertzaletik independentziaren alde izango zirelakoan egin bagenituen ere, hamar urteren bueltan ez dut onura ikusten. Eta ikusten dut autokritikarako gaitasun gutxi. Segitzen dugu amesten euskal eskumarekin bat egitea, jada bizkarra eman digunean argiki. Eta ezintasun itzela dugu erabakitzearen aldeko erreferenduma aldarrikatzen duten ezkerrekin adostasunak bilatzeko. Bai, Ezker Abertzalearen eritziz duela 4 urte azukre koxkor baten modura desagertuko ziren haietaz ari naiz; bai, gure harridurarako, azken hauteskudeen irabazleak direnak Hego Euskal Herrian.

Kuriosoa da Euskal Herriko egunkarietan zaila dela CUPek berak bere erabakia azaltzeko erabili duen arrazoiketa bere osotasunean topatu, Kuriosoa dela hiru hilabetetan ez dela EHtik nozitu preziorik Junts pel Si-ri bere kandidatua alda zezan (gaur Urizarrek egin duen bezala). Kuriosoa berriz, ugariak izan direla CUPeri keinuak MAS izendatu zezan. Kuriosoa da ikustea titularretan CUP errudun agertzeko hartu den estiloa.

Neure konklusioa da, gutxik irakurritu dugula CUPek, Endavantek eta Poble Lliurek argitaratu dituzten dokumentuak, eta gure atzerapausuen betaurrekoekin guretzat ona omen dena ezarri nahi diegula beste herrietako indar borrokalariei. Geroz eta munduaren zilborrago gara.

BIGARREN IRAKASPENA: INDEPENDENTZIA EZKERRETIK DATOR

Badakizue? Zenbait udalerri katalan CUP eta Podemos- edo antzekoen- adostasuna dela medio euren eskutan daude. Horra beste irakaspen bat: ezkerrera begiratzeko garaiak dira.

Atzo bertan EHBILDUko Urizarrek esaten zuen ezgenuela inolako arazorik izango tesitura berean Urkullu izendatzeko. Zoritxarrez, entzun eta esan arren, ez dugu sinistu nahi PNV-k jada erabaki duela, eta autonomi forala nahi duela, Espainia nahi duela. Ez dugu onartu nahi, jada Gure Eskuk biderik ez duela. Fronte Nazionalaren estrategiak ez duela oinarririk Horregatik, ezinezkoa egiten zaigu CUPen aukeraren arrazoietako bat ulertzea: independentzia ezkerretik dator.

HIRUGARREN IRAKASPENA: SOZIALISMORUNTZ DOAN INDEPENDENTZIA BULTZATU

Txabi Etxebarrietak esan omen zuen independentzia eta sozialismoa txanpo bereko ifrentzu eta aurkia zirela, eta urte Batzuk gerorago, antza, Etxabe “handie”k ezeztatu. Baliteke CUPen erabaki prozesuaN ere, bere baitan, ezker independentista guztietan errekurrentea izan den eztabaida horretan, lehen ikuspegiaren aldera egitea: auzoetako, herrietako , nazional mailako borroka praktikoetan oinarririk ez duen independentzia prozesuek ez doaz sozialismoruntz. Zaila egiten zaigu esker abertzalekooi hori ulertzea, izan ere aspaldi onartu dugulako lehen independentzia behar dugula, nahiz eta transnazionalena izan; gero etorriko dela sozialismoa, badakizue, kontraesan printzipala eta sekundarioarena; hori, nahiz eta jakin gure elikadura dependentzia %96koa dela, eta beraz nahikoa litekela garraioa bi astez gelditu goseak tragata egon gintezen. Independentzia???

CUPen erabakiaren beste irakaspenetako bat izan daiteke korruptoen lidergopean datorren independentzia bat ez dela sozialismozaleentzako ona, desiragarria; ez eta “praktikoa” ere.

LAUGAREN IRAKASPENA: HOBE LIDERGOAN DESOBEDIENTZIARAKO PREST EGON DAITEKEEN SOZIALDEMOKRAZIA, BURGESI KORRUPTOA BAINO

Berriz, agian sozialdemokraziak prozesua lideratzea balitekeela aukera hobea, aukera hori esistitzen denean, burgesia korruptoak berak lideratzea baino. Izan ere, hainbat boto joerari buruzko inkestek omen diote ERC izango dela hauteskundeak aurreratzearen lehen onuraduna, Masek ordezkatzen duen sektorearen ahultzea ekar dezakeen bitartean. Hori egokiera interesgarriago eta sinesgarriagoa izan daiteke espainol errepresioari aurre egin ahal izateko, Ibarretxek bezala erreferenduma prometitu baino egikaritu ez duen Masen gobernua baino. CUPek argi dauka independentzi bideak estatuarekin enfrentamendua ekarriko duela, eta beraz, prestatu behar du desobedientzia garatu dezakeen aukerarik onena.

BOSGARREN IRAKASPENA: HITZ EMAN ETA BETETZEA DAGOKIGU EZKERREKOOI

Kataluniako independentzia ez zen 27an hasi eta ez da amaitu CUPen erabakiarekin. Hauteskundeen aurretik argi eta garbi esan zuten CUPek ez zutela Mas inbestituko. Bere botanteek hori jakin izan dute atzo dimititzen zuen Angel Baños-en ahotik, hauteskundeen aurretik: “decimos no a Mas en todas las declinaciones posibles” eta ostean, 28an bertan: “ entre las lineas rojas que planteamos, una es que no vamos a trabajar con gente que haya participado en los recortes y en la corrupción”. Beraz, CUP botatzen zuena bazekien zer egin behar zuten.

Eta neure eritziz, esandakoa betetzea da berriro edozein ezkerrak, independentista edo ez, berreskuratu behar duen lehen galdutako balorea.

Usterik ere une zaila zabaltzen dela barne kohesioa mantentzeko, ez dut dudarik irakaspenak emateko gaitasuna duen indar politiko honek etorkizun luze, oparo eta borrokalaria duela.

Eskerrik asko irakutsiagatik eta ENDAVANT CUP!!!
Hamaika herri egon arren borroka bakarra dugulako: askatasuna.

26 thoughts on “CUP-en irakaspenak. Endavant CUP!!!

  1. Mila esker Gabi!
    Bazen garaia honelako zerbait irakurtzeko, irakasketak emateko moduan daudela uste duten ehundaka “Label”-dun independisten artean.
    CUPen koerentzia, parte-hartze orizontala, eztabaida maila, izaera ezkertiar antikapitalista…. belauniko jarri eta txalo jotzekoak izan dira.
    Borroka Garaia, berriro ere pauso bat aurretik, zeure iritzia lehenengoz, Gabirena orain.
    Mila esker eta segi borrokan independentzia eta sozialismoa lortu arte!

  2. Biba hi, Gabi! Nahasmen garai hauetan gauzak argi eta garbi errateagatik, eta Junts pel Si/EHBildu-koen analisi erreformista okerrak hain maisuki desmontatzeagatik. Catalunyako ispilua bikaina da Euskal Herriko egoera politikoa aztertzeko, eta erreformismoaren hegemonia ikusteko. Erreformismo nazionala (EHBildu PNVren orbitan) eta erreformismo soziala (EHbildu Podemosen orbitan). Orain esperantza badut ENAMek bere krisia gaindituko duela behingoz eta askapen nazional eta sozialaren bide iraultzean hasiko garela berriz.

    Berriz ere, milesker aunitz, Gabi! Izan ongi! Gora Askapena!

    • Irakurri berriro testua.
      ‘Erreformismo soziala’ goraipatzen duela iruditu zait akordioak proposaten duenean Podemosekin
      ‘bai, gure harridurarako, azken hauteskudeen irabazleak direnak Hego Euskal Herrian’

  3. 1. Analisi guztietan gauzatxo bat ahazten da
    CUPek esaten du ez duela Mas babestuko, baina Convergenciak beste hautagai 1 proposatuko balu ez du baztertzen hura babestea
    http://www.eitb.eus/eu/albisteak/politika/osoa/3737612/junquerasek-edo-romevak-cupen-babesa-izango-lukete-gabrielen-esanetan/
    Beraz, jarrera honek argi uzten du burugogorkeri infantil bat dela, Mas ez, baina proiektu berbera defenditzen duen beste bat agian bai

    2. Pentsatzea Podemosekin, Madrileko baimenik gabe, bozkatu ahalko dugula independentziari buruz, utopikoa iruditzen zait.

    3. Bakoitzaren ilusioen gainetik, errealitatea inposatzen da beti, eta bi aukera besterik ez daude: Madrilen erabakitzeko eskubidearen aldekoak gehiengo izatea edo Catalunyan independentziaren aldekoak gehiengoa izatea.
    Lehenengo aukeratik oso urrun gaude oraindik. Bigarrena gure begi aurrean dugu

    4. Bai noski ‘ HOBE LIDERGOAN DESOBEDIENTZIARAKO PREST EGON DAITEKEEN SOZIALDEMOKRAZIA, BURGESI KORRUPTOA BAINO’ eta hori dugunean esan ahalko dugu hobe sozalismo iraultzailea, sozialdemokrazia baino, eta gero beste okurrentziaren bat izango dugu, bitartean errealitateak hor jarraitzen du, eta españolak irabazten

    5. CUPek zakarrontzira bota du prozesua, herri katalanek bultzada berri bat martxoan ematea espero dut

  4. Gustatuko litzaidake testuan planteatzen dena: ezkertiarrak biltzea aldebakarreko prozesu batean, baina ez dut uste podemosekoak desobediantzaruntz mugituko ditugunik, ezta espainiar eskuin franquistaren aurka mobilizatu direnak euskal burgesiaren aurka mugituko ditugunik.

  5. Astizaran, si quieres te respondo yo mismo.
    La CUP como organizacion, viva, debate y mucho en su seno. Lo hacen sus militantes, en asambleas locales, territoriales y nacionales, Lo hace casi, por encima de sus propias posibilidades (mínimo 2 nacionales i una territorial en poco mas de 3 semanas con Navidades en medio). Personalmente para asistir a uno de esos debates recorri 450 km de ida i 450 km de vuelta, otros compañer@s ni pudieron asistir.

    En los últimos años la CUP, va a Assamblea Nacional anual, y en cada una de ellas, hay temas espinosos o que generan tensiones internas. Si bien és la primera vez que se empata, no és la primera vez que la CUP toma decisiones con poco margen para la opción ganadora, fuese ir a elecciones europeas o autonomicas.

    A buen seguro esas decisiones generaron tension, però solo interna, no estavan allí los (Artur) Mas media para contarte al minuto, que militante de que pueblo habia tuiteado un comentario, discrepando de tal posicion oficial. Esta vez, los (Artur) Mas media han tomado parte, porquè eran parte, i tu te has enterado del 50% porque los media te lo han contado.

    Curioso és que, en las anteriores ocasiones nadie pregunto si la decision havia causado bajas en la militància.

    Hoy la CUP és un proyecto en crecimiento, y lo és en lo interno y en lo electoral, y en todo crecimiento hay, crisis internas.

    A bien seguro esta és una de ellas. No és sostenible crecer exponecialmente, sin generar tensiones. Si mañana dejasen la CUP 500 militantes, seria todavía una organizacion mas grande de lo que lo era hace 3 años. I eso és porquè en los últimos años, la CUP ha absorbido gran cantidad de militància, y por crisis de crecimiento no toda tiene ni la formación ni la cohesion necesaria para resistir, no ya un debate al 50%, sinó para aguntar el 100% del pressing CUP de los (Artur) Mas media.

    Hoy el proyecto de la CUP, no lo defienden el 50% de los militantes, sinó seguramente mas del 80% por no decir el 90% o mas.

    La CUP, debate, se interroga y decide. Unas veces nos gusta y otras no tanto, Unas veces hay acurdos de mayorias y otras veces ajustadas, però si cada vez que hay un debate, se fueran todos aquell@s que no ven con buen ojo el resultado, ya te digo que nunca hubiesemos llenado el pavellón de Sabadell, sinó que la Assamblea Nacional Extradordinaria mas mediatizada, la hubiesemos podido hacer dentro de una cabina de telefonos. Esa és la grandeza de la CUP, que l@s militantes debaten y deciden, Unos dias ganas otras no, però tod@s seguimos siendo CUP nos guste o no el resultado, pues sabemos que habrà mas assambleas donde volver a debatir.

    Astizaran, quantas assambleas has hecho en el último año que merzca la pena hacer 450 km? había allí mas de 1000 personas?

    Ya tienes aquí tu respuesta al 50%

    • Tranquilo marc, pequeña camarilla de liberados con coche oficial de Sortu-Bildu que han entrado al trapo del PressingCup (si si, al trapo haciéndole el juego a CDC desde aquí) para poder justificar su mierda de estrategia fracasada. Independientemente de lo correcto de la decisión o no (no entraré a valorar eso ahora, necesito más elementos) el ejemplo que ha dado la CUP es una insuperable muestra de coherencia, dignidad y de respeto a su bases, puesto que sus partidos se pasan por el forro a las bases cuando nos las ningunean, insultan y desprecian.

      La izquierda abertzale verdadera estaremos con la CUP pase lo que pase, mostrando nuestra solidaridad internacionalista.

      Endavant CUP! Beti aurrera!

      • Estar con alguien o algo pase lo
        que pase o haga lo que haga no es política,es sectarismo.
        Por aquí es algo muy conocido.
        Aunque,afortunadamente,en la izquierda abertzale se ha reducido muchísimo.

        • Magnífica apreciación…para que algunos os la apliceís tras la cuesta abajo y sin frenos de los últimos años en Euskal Herria de la mano de la élite todo poderosa que manda en Sortu. Lo de las CUP todabía nno se ha visto en las urnas o en la mobilización y activación social. Lo vuestro sí. CUP aurrera!!!

        • Lo de verdadera en sentido de real, de la calle, material, no de panfleto de Gara y la reducisima e inoperante camarilla de autoeregidos dirigentes

  6. Ahora resulta que 1515 no es el 50% de 3.030.
    En mi país no existen dos puntos separados por 450 kmtos.

    • No hace falta estar en tu pais para tener que hacer 450 km para llegar a una assamblea, yo venia de tu pais, para poder construir el mio, és lo que tiene la Navidad, que nos hace salir de nuestro pais.

      A todo eso, en quantas assambleas de 1000 personas has estado ultimamente?

      Quantas veces has sido preguntado?

      Lo nuestro és tan sectario que discrepamos al 50% i no consiguen rompernos. Busca argumentos nuevos entre los regalos de reies.

      Lecciones las justas.

    • 10 Parlamentaritik 7 galtzen badituzte, gaizki. Hemen batzuek 7tik 5 galdu dituzte azken hauteskundetan eta kalparra harro asko daramate tente oraindik. Gabik salatzen duenez beste herri baten ezker independentistari zer egin behar duten esanez.. Hobe etxe barneko aberia konpontzen hasiz gero.

    • Eso me lo recuerdas el 6 de marzo, hoy ya te he preguntado dos veces sin respuesta por tu parte, lo que me lleva a pensar que da miedo la respuesta o que es tan dolorosa que mejor no contestar.

      Por mi parte nada mas, i Mas para nada.

      • Miedo,dolor….
        No te pongas tan literario,Marc.
        ¿Hay que responderte de la misma?

        Tengo mas cosas que hacer que estar leyendo los foros de internet.
        ¿Cuáles son las preguntas ?

        Un abrazo

        • Te pido por favor un poco de respeto con marc.
          Ha sido bastante respetuoso en su respuesta y solo le estas faltando al respeto. Y lo peor no le has respondido.
          Bastante problemas tenemos entre nosotros mismos, como para dar lecciones fuera.
          Aurrera CUP.

  7. Aportació internacionalista a la situació institucional de Catalunya.

    Fa poques hores el blog basc Borroka Garaia da, publicava en euskera un article del company d’Askapena, Gabi Basañez, recentment jutjat a l’Audiencia Nacional i pendent de sentència per la causa contra Askapena.

    Un article que traduïm i reproduïm, perquè creiem que és dels pocs, per no dir únics articles que analitza la situació catalana des d’una perspectiva internacionalista, és a dir, situa la lluita en el seu marc nacional, i no en el de l’emissor, i per tant compleix amb el criteri de respecte a la lluita en el poble en que es desenvolupa i no pretén condicionar-la ni alliçonar-la. En tot cas, fa ús de l’experiència catalana per a contraposar-la a les lluites que al seu poble es donen.

    article original a:
    https://borrokagaraia.wordpress.com/…/cup-en-irakaspenak-…/…

    La traducció d’Amics i amigues d’Euskal Herria, ha intentat ser el màxim fidel al text original i tant sols hem modificat un nom per tal d’ajustar-lo a la realitat (en l’orginal, la referència a Baños es fa amb el nom d’Angel i no el d’Antonio, que hem corregit per a la traducció).

    Col•laboració per “Borroka Garaia dóna” de Gabi Basañez membre d’Askapena i encausat

    Ensenyaments de la CUP. Endavant CUP

    En la majoria d’escrits que he pogut llegir a Euskal Herria sobre la decisió de la CUP de no donar suport a la investidura de Mas, he trobat ingerència interessada: que han descarrilat el procés, que s’han suïcidat, que han actuat amb “esquerranisme”, que no han estat a l’alçada …

    No comparteixo per a res aquestes opinions, i tot i sabent que em trobo en minoria, em sembla que les opinions que es creen a Euskal Herria cada vegada estan més influenciades per el mas media, i d’altra banda que cada vegada prenen més pes en les nostres paraules les pedres de molí que ens hem anat empassant.

    A més, penso que aquest procés de decisió ha estat difícil, necessari i interessant per a totes les que defensem la independència i el socialisme.

    Primer ensenyament: mirar a altres processos amb les ulleres dels nostres retrocessos és desfigurar la situació

    I certament, quan a l’Esquerra Abertzale vam tenir la clau, vam investir al represant major de la burgesia en aquell moment, Ibarretxe, i vam decidir enviar-lo a Madrid, reforçant el seu lideratge … Tot i que va prometre mil vegades que faria un referèndum, no ho va fer, ni legal ni il • legalment. Tot va ser un gran engany, un terrible fracàs. Si bé és cert que aquests moviments els vam fer des de l’Esquerra Abertzale en la convicció que serien favorables a la independència, després de 10 anys no veig el benefici. Seguim somiant amb ajuntar-nos amb la dreta basca, fins i tot quan ens ha donat ja clarament l’esquena. I, no obstant, tenim una gran incapacitat d’arribar a acords amb aquestes altres forces d’esquerra que reivindiquen el referèndum sobre el dret a decidir. Sí, parlo d’aquestes forces que des de l’Esquerra Abertzale pensavem que desapereixerien com un terròs de sucre i -per nostre sorpresa- acaben de ser les guanyadores de les ultimes eleccions al Sud de euskal Herria

    És curiós que sigui tan difícil trobar en els diaris d’Euskal Herria l’ideari que les CUP han fet públic per argumentar la seva decisió. Curiós també que durant tres mesos no han existit pressions des de EH cap Junts Pel Si perquè canviés el seu candidat (com avui, si, ho feia Urizar). Curiosa l’abundància de clocades d’ull a la CUP perquè acceptés la investidura de Mas. Curiós també l’estil que s’ha utilitzat en els titulars per suggerir la culpabilitat de la CUP.

    La meva conclusió és que molt pocs hem llegit els textos que han fet publics la CUP, Endavant o Poble Lliure, i que amb les ulleres dels nostres retrocessos volem imposar a altres processos de lluita el que es planteja com a necessari per al nostre. Cada vegada som més melic del món.

    Segon ensenyament: la independència ve per l’esquerra

    Sabeu? En alguns municipis els acords entre CUP i Podem o forces semblants ha possibilitat noves majories. Un altre ensenyament: són moments de mirar a l’esquerra.

    Ahir mateix Urizar deia que en EHBILDU no tindriem cap problema per investir Urkullu en la mateixa tessitura. Malauradament, encara que ho hem sentit i ho hem dit, no volem creure que el PNB ja ha decidit que vol una autonomia foral, que vol Espanya. Que l’estratègia de Front Nacional no té base. No volem acceptar que “Gure esku” no té recorregut. És per això que no podem entendre una de les raons per les quals la CUP ha pres la decisió: la independència ve per l’esquerra

    Tercer ensenyament: empènyer la independència que es dirigeix cap al socialisme

    Diuen que va dir Txabi Etxabarrieta allò que el socialisme i la independència eren les dues cares de la mateixa moneda. I diuen també que Etxabe, “Handie”, el va contradir uns anys més tard. Podria ser també que en el procés de debat de la CUP hagi estat latent també aquest debat recurrent per a totes les esquerres independentistes, i que s’hagi decantat per la primera: els processos independentistes que no tenen la seva base en les lluites practiques dels barris, dels pobles no es dirigeixen al socialisme. Se’ns fa molt difícil entendre això a l’esquerra abertzale, perquè fa ja un temps que hem acceptat que primer ha de ser la independència, encara que sigui la de les transnacionals; després vindrà el socialisme, és sabut, la contradicció fonamental i la secundària; tot i saber que actualment la nostra dependència alimentària és del 96% i que seria suficient amb un aturada de dues setmanes del transport perquè estiguem passant gana … Independència?

    Una altra ensenyament de la decisió de la CUP podria ser que una independència sota el lideratge de la corrupció no és bona, ni desitjable, ni practica per al socialisme.

    Quarta ensenyament: Millor el lideratge d’una socialdemocràcia que podria estar disposada a la desobediència que el d’una burgesia corrupta.

    És a dir, que quan hi ha la possibilitat que es canviï el lideratge cap a la socialdemocràcia, és millor aquest lideratge que el de la burgesia corrupta. Certament, sembla que la intenció de vot en unes noves eleccions serien molt favorables a ERC, mentre que el sector liderat per Mas perdria encara més pes. Aquesta situació sembla més favorable per enfrontar la segura (re)pressió espanyola, que aquella que dirigi els que com Ibarretxe van prometre referèndum i no ho van fer. Sembla que la CUP té clar que un camí seriós a la independència portarà l’enfrontament amb l’estat, i que ha de buscar la millor conjuntura possible per poder posar en marxa la desobediència.

    Cinquena ensenyament: a les esquerres de veritat ens toca complir el que diem

    El procés d’independència dels Països Catalas no va començar el 27 ni s’ha acabat amb aquesta última decisió de la CUP. Abans de la eleccions ja ho va dir alt i clar Antonio Baños: “diem no a Mas en totes les declinacions possibles”, i després el mateix 28: “entre les línies vermelles que plantegem, una és que no treballarem amb gent que hagi participat en les retallades i en la corrupció “. Per tant, les i els votants de la CUP sabien el que votaven.

    I al meu entendre, complir la paraula és un dels valors perduts que han de recuperar les esquerres, independentistes o no.

    Pensant que s’obre un moment difícil a l’hora de mantenir la cohesió interna, no tinc dubtes que aquesta força política que ha sabut donar-nos algunes lliçons molt interessants, té per davant un futur llarg, fructífer i lluitador.

    Eskerrik asko irakutsiagatik eta ENDAVANT CUP !!!
    Gràcies per l’ensenyat i ENDAVANT CUP !!

    Hamaika herri Egon arrenda borroka bakarra dugulako: askatasuna.

    Gabi Basañez, Militant i encausat d’Askapena

    • Aturem la intoxicació informativa. Comunicat sobre l’editorial de @Vilaweb d’avui

      Davant les informacions que el periodista Vicent Partal dóna a la seva editorial de Vilaweb d’avui, ens veiem en l’obligació de rebatre tot el seguit d’insinuacions i afirmacions que s’hi fan:

      1. Per molt que alguns periodistes hagin volgut presentar-ho així, Endavant no representa “la meitat de la CUP” ni és l’organització que la dirigeix. Endavant és una organització política independentista que duu a terme la seva activitat en molts fronts i arreu dels Països Catalans. Pel que fa a la CUP, Endavant participa en el seu impuls des de 2002. Endavant es representa a sí mateixa i a ningú més. Dir que Endavant representa “la meitat de la CUP” és una manca de respecte a tota la militància de la CUP que no és militant d’Endavant, això és, més del 90% de la militància de la CUP.

      2. Diu Vicent Partal que “servint-se de la composició de l’òrgan que acabaria decidint i passant per damunt de l’assemblea, Endavant i els seus aliats van decretar que la decisió que calia adoptar era la més irrevocable de totes dues”. Per molt que alguns mitjans hagin repetit el mantra que el Consell Polític – GAP és un òrgan controlat per les organitzacions de la Crida Constituent, la realitat és una altra. Mentre que les territorials de la CUP aporten uns 1800 militants, la militància de les altres organitzacions que no té doble militància a la CUP s’enfila a més de 800. En canvi al Consell Polític – GAP, les territorials de la CUP tenen 57 vots i les organitzacions de la Crida Constituent en tenen 11. No discutim en cap cas la idoneïtat que les territorials de la CUP tinguin aquesta representativitat al CP-GAP; simplement constatem que quan es diu que aquest òrgan dóna més rellevança a les organitzacions de la Crida Constituent, s’està faltant a la veritat.

      3. El document que s’ha filtat aquests dies a la premsa, i que Vilaweb enllaça a l’editorial, no és un document d’Endavant. És un dels dos documents elaborats pel Secretariat Nacional de la CUP per a sotmetre a votació en el passat Consell Polític – GAP. Aquest document va rebre certament el vot favorable de la nostra organització, juntament amb 35 vots més. Tota l’estratègia que s’hi descriu està pensada per a conquerir la independència en el termini de temps més curt possible. No en va el document es titula “10 abstencions per avançar cap a la independència per canviar-ho tot”. Filtrar-ne parts soltes, com fa l’editorial de Vilaweb -tot i enllaçar el document complet-, per deixar entendre que l’objectiu de la CUP és renunciar a la independència en favor d’un govern autonòmic d’esquerres, és manipular. Som conscients que l’estratègia del masisme per destruir l’esquerra independentista passa per afirmar que una part d’aquesta ha deixat de ser independentista. De la mateixa manera, també som conscients que per aquests sectors qualsevol proposta per avançar en l’assoliment de la majoria social (procés constituent popular, referèndum unilateral) serà una traïció al costat de la proposta d’arribar a la independència deixant-ho tot en mans d’Artur Mas. La nostra obligació, però, és buscar els camins que creiem més adequats per assolir la majoria social que permeti dur a terme la ruptura independentista en el termini més curt de temps possible.

      4. Així mateix, l’objectiu d’”articular una candidatura popular i de base que pugui articular el conjunt de l’esquerra catalana” que s’expressa al document és el mateix objectiu amb el qual es va constituir la CUP-Crida Constituent. És el mateix objectiu pel qual es va interpel·lar el Procés Constituent i les candidatures municipalistes. I la praxi d’aquest darrer any demostra que l’esquerra independentista i la CUP són poc amigues dels pactes per dalt i dels pactes que no incorporen el trencament amb l’estat com a base política irrenunciable.

      5. Finalment, volem fer notar que mentre mitjans de comunicació com La Vanguardia, El Món o Nació Digital s’han posat en contacte amb nosaltres per a contrastar de primera mà informacions sobre la nostra organització, Vilaweb no ho ha fet en cap ocasió, malgrat que el nostre nom ha aparegut a les seves notícies i opinions en múltiples ocasions en aquests darrers dos mesos.

      Endavant

      Països Catalans, 7 de gener de 2016

UTZI ERANTZUN BAT - DEJA UN RESPUESTA

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Aldatu )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Aldatu )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Aldatu )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Aldatu )

Connecting to %s